dijous, 30 de juliol de 2009

CARRERS CERVANTES, GRAL. WEYLER I PLAÇA OVIDI MOTLLOR


El Barri del Progrés de Badalona, que sorgí a conseqüència de la industrialització de la nostra ciutat, a la segona meitat del segle XIX, està immergit en una profunda remodelació, com a conseqüència directe del canvi en la orientació econòmica de la ciutat, amb la superació de l’etapa industrial al emprendre una nova direcció cap a una ciutat de serveis.



Per aquest motiu, els terrenys, fins ara ocupats per velles, obsoletes i contaminants indústries, passen a convertir-se, en noves edificacions, d’habitatges i equipaments, nous carrers i noves places, en fi un espai públic, totalment adaptat a les modernes concepcions urbanístiques de la ciutat, amb els contenidors de brossa soterrats, voreres amples, i totalment accessibles.
No hem d’oblidar però, que en el barri del Progrés, de sempre la indústria havia conviscut amb la residencia, i per aquest motiu existia el perill, com ha succeït en d’altres espais, que al costat de nous carrers i noves places, s’hi trobessin uns altres carrers i places, vells i totalment obsolets pel que fa a la nova manera d’entendre la mobilitat a les ciutats.


És així doncs que ens hem de felicitar per l’encert del nostre consistori, aprofitar recursos econòmics del Pla FEIL, per adaptar dos dels carrer més importants del barri, com són els de Cervantes i General Weyler a la modernitat.


Les obres a aquests carrers han estat adjudicades a l’empresa: Vias i Construcciones S.A. i ho fa amb un pressupost de 2.430.000 €.


CERVANTES:

El carrer Cervantes, es remodela en la totalitat del seu traçat, o sigui des del carrer Llefià, fins al carrer Indústria i les obres suposaran l’ampliació de les voreres, la renovació del paviment, l’enllumenat públic i el mobiliari urbà, així com la plantació d’arbrat.. En les fotografies que adjuntem podeu veure el canvi que s’operarà en aquesta important via, on passarem d’unes estretíssimes voreres a unes amb amplitud suficient per permetre el pas dels vianants d’una manera còmode.


Sobre el nom del carer, (no patiu, que no penso pas explicar-vos la biografia del novel·lista espanyol autor del Quixot), nomes us diré que va ser posat per acord del ple municipal del sis d’octubre de 1892, quan Badalona encara no tenia el títol de ciutat, tot i que ja havia expressat a la reina regent Maria Cristina de Habsburg, el desig de tenir-lo. i al govern de l’ajuntament s’alternaven, com al govern de l’estat, els partits liberals i conservador, en unes eleccions bianuals, sempre sota sospita de tupinada, on la compra de vots estava a l’ordre del dia. Quan es va posar el nom al carrer ocupava l’alcaldia, el Sr. Enric Llobateras Prat del partit conservador.



GENERAL WEYLER


Les obres a aquest carrer no es fan en tota la seva longitud, si no en un dels trams més degradats, el comprès entre els carrer Indústria i Guifrè, i consisteixen amb l’ampliació de voreres, renovació del paviment, enllumenat, mobiliari urbà i implantació d’arbrat, a més a més de la renovació total del clavegueram, que estava molt malmès.
La reforma està molt més avançades i ens permeten fer-nos una idea prou clara de com quedarà al final com podeu comprovar amb la fotografia.



Sobre el nom us haig de dir que fou posat per primera vegada, per acord del ple municipal, del tres de març de 1896, i segons diu l’acta de l’esmenta’t ple, es feu en correspondència al “Cariño” que el general professava a la nostra població; afecte que sembla havia demostrat dos anys abans quan en qualitat de capità general de Catalunya visità la nostra població per la Festa Major.



Valerià Weyler i Nicolau havia nascut l’any 1838 a Palma de Mallorca i el 1862 fou nomenat comandant diplomat d’Estat Major. I enviat a Cuba i Santo Domingo, per sufocar la rebel·lió independentista d’aquests colònies espanyoles. Tornà a la Península Ibèrica i se’l destinà a combatre als carlins durant la tercera guerra , on destacà en una acció a Bocairent i en diversos punts del principat de Catalunya.

Molt amic del general Prim, va ser nomenat Capità General de Catalunya en diverses ocasions, una d’elles la de 1893 a 1896 a la que ens hem referit abans i que motivà la seva primera visita a Badalona. El 1896, el govern que presidia Cànovas del Castillo li encomanà la direcció de l’exèrcit colonial, així com ser nomenat governador general de Cuba. A la illa caribenya, inicià una fortíssima repressió, contra els elements rebels, que lluitaven per la independència de l’illa, implantant per primera vegada a la història els camps de concentració, qüestió que li reportà les crítiques dels principals països de la comunitat internacional, com els Estats Units i la Gran Bretanya. Tot i l’aplicació d’aquests mètodes i que li van ser posats a la seva disposició un exercit de més de dos-cents mil homes, el més gran de la història colonial espanyola, fracassà rotundament i el 1897 va ser cessat.

De retorn a Espanya, va ser nomenat ministre de l’exèrcit, entre els anys 1901-1902, 1905 i 1906-1907, poc desprès de la Setmana Tràgica fou nomenat altre vegada Capità General de Catalunya entre els anys 1909 i 1914 i el 1910, torna a visitar la nostra ciutat.


Durant el període de la guerra civil, en concret l’any 1937, el nom del carrer fou canviat per el de Francesc Ascaso, però el 14 de febrer de 1939, la nova administració franquista li restituí el nom. Darrerament, alguns intel·lectuals badalonins, proposaren canviar el nom d’aquest carrer, doncs els semblava poc apropiat, rendir homenatge a l’inventor dels camps de concentració, i a una persona que durant tota la seva vida, no va demostrar pas massa tarannà democràtic com si diguéssim, però una oposició veïnal ferotge, tirà per terra la proposta; campanya on algú fins i tot deia que disposava d’escriptures del segle XVIII, on el carrer ja es deia General Weyler, qüestió aquesta que de ser certa hauria, posat a Badalona en el llibre Guinnes dels rècords, per haver posat el nom d’una persona a un carrer, abans que aquesta persona hagués nascut.

PLAÇA OVIDI MOTLLOR

Es tracta d’un nou espai públic, entre els carrers de General Weyler i Garriga, una mica pel damunt del carrer Indústria que fins fa poc temps, era ocupat per una antic i ruïnós edifici del que havia estat una fàbrica de vidre, anomenada Mercedes, que tenia la seva porta principal al carrer Indústria. A una part de l’espai d’aquesta fàbrica si està construint, un Centre d’Assistència Primària de la Seguretat Social, reivindicat durant molt de temps pels veïns del barri del progrés i a l’altre banda un bloc d’habitatges, quedant en mig un espai públic, que ha estat batejat amb el nom del cantat d’Alcoi, on es pavimenta, s’instal·la enllumenat i s’hi posa mobiliari urbà.


El nom va ser posat l’any 2005, com a reconeixement de la dedicació del cantant i actor a la causa de la cultura catalana.

dijous, 23 de juliol de 2009

AUSIÀS MARC, CANIGÓ, LLEFIÀ, I TORRENT D'EN VALLS

Amb un pressupost de 2.427.000 €, l’empresa PROINOSA, Promociones e Ingeniería S.A., el proper mes de novembre, lliurarà a la ciutat, els esmentats carrers amb unes voreres ampliades i un paviment completament renovat, havent proporcionat feina entre 12 i 25 persones, durant tot el procés
AUSIÀS MARC
El nom d’aquest carrer va ser posat per acord del plenari municipal de data 2 de juliol de 1917, i pretén retre homenatge a l’il·lustre poeta que es creu va néixer a la ciutat de Valencia, tot i que d’altres diuen a Gandia, l’any 1397, fill del Poeta i noble Pere Marc que li llegà a la seva mort, el lloc de Beniarjó, les Alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia. Va participar a les campanyes de Córsega i Cerdenya, a més a més dels setges de Calvi i Bonifazio, l’any 1420; quatre anys més tard, figura com a element destacat a la campanya de Gerba, al nord d’Àfrica, en agraïment a la seva ajuda, en aquestes campanyes, el Rei Alfons el Magnànim, li amplià els privilegis sobre els dominis abans esmentats. L’any 1425, es nomenat falconer del Rei a la ciutat de Valencia, i comença a portar un vida en certa manera dissipada, doncs consta que aquell mateix any, la reina Maria de Castella, dona ordre a l’alcalde de Valencia que fes retornar a casa seva un noi de dotze anys que se’n havia anat amb ell i estava “en via de perdició” . També l’any 1427 hagué de fer front a una requeriment judicial fet per la mare d’Elionor, filla de Roderic Alfonso de Gandia i que acabà amb el sobreseïment de la causa.


L’any 1433 va ser investit Duc de Gandia el rei Joan III de Navarra, que retallà alguna de les prerrogatives que li havien estat concedides, qüestió que originà conflictes entre Ausiàs Marc i l’esmenta’t rei de Navarra.

L’any 1437, es casa amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, l’autor del Tirant lo Blanc, però Isabel, moria dos anys més tard, el 1439 deixant-lo hereu universal de tots els seus bens que no eren pocs. L’any 1943 contrau noves núpcies amb Joana Escorna amb qui visqué onze anys a la ciutat de Valencia, i que en morí també el feu hereu universal. Ni amb una ni amb altre dona tingué descendència, encara que si cinc fills bastards, fruïts dels amors il·lícits. Poc abans de morir, l’any 1459 hagué de fer front a un litigi amb un d’aquests fills bastard, Galceran de Vilanova.

La seva obra literària es compon de 128 poemes (uns 10 000 versos), conservats en 13 manuscrits de cap a la fi del s XV i de la primera meitat del XVI i en cinc edicions antigues, aparegudes entre els anys 1539 i 1560. La primera edició, gairebé completa (122 obres), és la de Barcelona del 1543. Hi ha també diverses traduccions castellanes antigues, com la del valencià Baltasar de Romaní (València, 1539), que consta de 39 obres acarades amb el text original, i la del portuguès Jorge de Montemayor, amb 97 obres, la primera edició de les quals aparegué a València el 1560. El tema principal és sempre l’amor, com no podia ser d’una altre manera.



CANIGÓ

El nom d’aquest carrer fou posat per acord del Ple Municipal de data 8 de març de 1927, per substituir el prosaic nom de Carrer 2 de la Urbanització Solà, amb que rea conegut des de l’any 1925. No sabem si amb el canvi es pretenia fer menció d’una de les muntanyes símbol de Catalunya, o al poema del mateix nom de Jacint Verdaguer.

TORRENT D’EN VALLS


Continuació del Carrer Canigó, porta aquest nom pel fet que forma part de l’antic traçat d’un torrent, conegut també com el Rierot, que naixia sota l’actual barri de Lloreda i prosseguia per l’actual carrer de Maria Auxiliadora, fins a desembocar al mar. El nom de Valls el va agafar d’una antiga masia, Can Valls, que estava situada, a tocar del torrent, a la confluència a l’antic camí que menava fins a la zona de Llefià.

LLEFIÀ

Amb la denominació Llefià, des d’antic, es coneixia una amplia zona del terme municipal de Badalona, que anava des de la Riera d’en Jornet, (Actuals Sant Ignasi de Loiola i Rambla de Sant Joan), fins al Riu Besos, Quan la trama urbana va començar a créixer durant el Segle XX, la zona es dividí en diversos barris, tres dels quals encara conserven la denominació Llefià. L’any 1965 es va començar anomenar d’aquesta manera el carrer, pel fet que el seu traçat seguia l’antic camí que des de Badalona menava a la zona de Llefià.


CONCLUSIÓ
Hem de reconèixer, i així em consta que ho estan fent els veïns del barri, que suporten estoicament les molèsties que les obres ocasionen, que el barri del Raval en sortirà molt i molt beneficiat, no només des del punt de vista de la mobilitat dels que ens desplacem a peu, si no també per l’activitat comercial, provocant una revalorització general de tot el barri, situació molt engrescadora en aquests temps de crisi econòmica.






















dijous, 16 de juliol de 2009

BALDOMER SOLÀ POTES ENLAIRE


No em refereixo a l’eximi metge i escriptor badaloní, si no al carrer que porta el seu nom i que per obra i gracia del Pla Zapatero, avui es troba tal i com assenyala el títol d’aquest article i poden veure en les fotografies que acompanyem.









Que s'hi fa
L’empresa Fomento de Construcciones y Contratas, és l’adjudicatària i amb un pressupost de 3.125.000 €, en el termini de vuit mesos a comptar des del 20 d’abril, renovarà el clavegueram, la pavimentació, l’enllumenat i el mobiliari urbà; instal•larà contenidors de brossa soterrats i ampliarà les voreres dels 3 metres actuals als 4 metres, mantenint, tot i que una mica més estrets, els dos carrils per la circulació de vehicles i el que és més important de tot, aquesta obra significa donar feina entre 16 i 30 persones.





El Nom del Carrer

Cal reconèixer que és una bona rentada de cara a aquest carrer un dels més transitats de la nostra ciutat, i que rendeix homenatge al més que il•lustre Senyor, Baldomero Solà i Seriol, que va néixer el dia 7 de febrer de 1885 en una casa situada al número 35 del carrer de Mar, on avui una placa de marbre col•locada a la façana a l’alçada del primer pis ens ho recorda, fill de Nicolau Solà i Sayol i de Josepa Seriol i Escolà, ambdós nascuts a Badalona. Als disset anys, obté el títol de batxiller i als 20 el de doctor en ciències exactes; en aquella data i fins a l’any 1903 treballa a l’escola dels seus germans grans, en Josep titulat com a mestre superior i en Jaume doctor en Filosofia i Lletres, i sacerdot. El seu pas pel magisteri fou extraordinàriament brillant com ho reconeix uns dels seus deixebles que uns anys més tard escrivia:
“...Sempre recordaré l’efecte que ens nostres esperits jovenívols produïa aquella majestuosa figura amb son ample front de pensador, amb aquells accionats d’una vivesa a voltes inesperada, amb aquella vehemència que creixia per moments a l’esforçar-se a fer-nos comprendre certes subtileses i complicacions algebraiques i geomètriques que en nostre curta edat es feien interminables i misterioses. Quedàvem astorats tots nosaltres quan ell amb una claredat senzilla ens desenrotllava aquelles equacions i teoremes que en aquells moments ja ens semblaven la cosa més senzilla del món. És que el Doctor Solà no era cap improvisat i els seus coneixements en matèria de ciències eren d’una solidesa i claredat que li haurien permès arribar on s’hagués proposat...”
Ara bé la seva veritable vocació sempre fou la medicina, carrera que va cursar brillantment, obtenint la graduació amb la nota més alta, i exercí amb notable èxit, circumstància que li proporcionà un gran prestigi entre els seus conciutadans.
L’any 1888 es casa amb la senyora Encarnació Escofet Cairó, i fruït d’aquest amor va ser el naixement d’onze fills. Catòlic practicant, va contribuir a fundar i presidir les Conferencies de Sant Vicens de Paul, a la nostra ciutat l’any 1907. Fou també membre de la Junta de construcció del temple de Sant Josep. També va ser Vicepresident des de la seva fundació de la Setmana Devota de la Verge del Carme, l’escapulari de la qual portava sempre. S’explica que en els dies d’angoixa del juliol de 1909 que coneixem com la Setmana Tràgica, es va interposar,fent una arenga,a un escamot de revoltats que pretenia calar foc al convent dels Carmelites del carrer Sant Miquel, qüestió que va permetre a la comunitat de frares fer-se escàpol per la part del darrera i refugiar-se en cases de veïns amics, salvant la vida. Durant uns quants anys, va ser Ministre del Terç de l’Ordre Franciscà.
A més a més de tota aquesta intensa activitat, encara li quedava temps lliure per practicar la seva afició per excel•lència, els escac, Essent un dels grans impulsors d’aquest joc a Badalona.
Així mateix també, l’any 1897, contribueix a crear el Círcol Catòlic i n’ostenta la primera presidència, donant un impuls enorme a l’entitat, sobre tot en l’apartat de lletres i arts, fundant la Revista Aubada, que fou el butlletí per excel•lència d’aquesta entitat.
Per si tot això fos poc, a estones lliures, cultivava l’art literari de la poesia, principalment en temes de caràcter religiós i d’enaltiment de la ciutat de Badalona com la que porta per títol: A Badalona i en la seva primera estrofa diu

Perla xamosa de la mar llatina
joia preada d’una costa bella
símbol esplèndid de grandesa i glòria
Betulo antiga

La nit de Nadal de 1922, a l’edat de 67 anys, desprès d’una curta però cruel malaltia, Baldomero Solà, moria a la seva casa del carrer de Mar,nº72. L’acte del sepeli fou molt concorregut, i els socis del Circol Catòlic, portaren el taüt sobre les espatlles, fins que fou dipositat en un nínxol del cementiri vell.
L’any següent, el 1923, en concret el dia 4 de febrer, El Circol Catòlic li dedicà un sentit homenatge, en el que prengueren part, totes les autoritats civils i religioses de la ciutat així com distingits literats d’arreu de Catalunya i distingides personalitats del país. El dia 21 d’aquell mateix mes, l’ajuntament en sessió plenària acordava posar el seu nom a aquest carrer que s’acabava d’obrir i que avui tenim potes enlaire. No us sembla que ja li convenia una renta de cara a aquest carrer que porta el nom de tant il•lustre personatge?

Els vianants enguany, el més de desembre podrem gaudir doncs d’un nou i flamant carrer, que ens serà d’especial utilitat per desplaçar-nos amb comoditat del Centre fins al Gorg, i que de segur contribuirà a donar la raó al poeta Baldomero Solà i Seriol quan deia:



Ets escaient i encisera i bella
i ets industriosa i ets genial i forta
i ets pensadora i ets gentil i honrada
pràctica i digna

divendres, 10 de juliol de 2009

LA NOVA BADALONA QUE FEM ENTRE TOTS

Les ciutats no són quelcom estàtic, si no un element dinàmic en constant transformació; aquesta afirmació, es fa molt patent a la nostra ciutat aquests dies, on per obra i gracia dels fons estatals destinats a crear ocupació, els que coneixem com a Pla Zapatero,ha revolucionat els nostres carrers i places, posant de sota a sobre, una bona part del casc urbà.

Molts dels projectes, fa temps pensats i planificats, que dormien als calaixos dels departaments municipals per manca de finançament per fer-los realitat; ara han vist la llum i abans no acabi l’any, termini inajornable per poder accedir a la totalitat dels diners assignats, hauran canviat una bona part de la fesomia de la nostra ciutat, en base a uns nous criteris que tenen a les persones com a prioritat més absoluta.

Com a badaloní, em sento orgullós de la tasca que s’està portant a terme i que el nostre consistori hagi estat amatent per secundar amb diligència l’oferiment estatal, complir amb celeritat els tràmits i fer que aquest estiu suportem, jo diria que amb alegria, les inevitables molèsties que les obres a la via pública ens ocasionen.

Cinquanta tres projectes conformen la totalitat del pla, cinquanta tres projectes que han proporcionat directament, feina a més de 700 persones. La Federació d’Empresaris del Barcelonès, es queixa que només 7, d’aquests 53 projectes hagi estat adjudicats a empreses badalonines i en fa retret al consistori, com si aquest estes obligat a fer un tracte de favor a les empreses amb seu a la localitat. El concurs tenia unes bases on es per sobre de tot es valorava la creació i manteniment de llocs de treball, si les empreses badalonines no han pogut accedir a més contractes, potser degut a que d’altres de fora, complien millor amb aquests condicions i finalment el que es tracta és de com més empleats millor.

Pel fet que aquest estiu, tinc pensat de passar les vacances en aquell poble de la costa, cent quilòmetres al sud de Girona, amb cinc quilòmetres de platja, flamant por esportiu, i que recentment ha habilitat un antic pantalà com a passeig que s’endinsa al mar, he pensat de fer una ruta de seguiment dels projectes que afecten a la via pública, fer-ne una ressenya al Bloc de Badalona Camina, http://bdncamina.blogspot.com/ amb periodicitat setmanal, és així que cada divendres, a partir del proper dia 10 hi trobareu, detalls de les obres i dels projectes que de segur seran del vostres interès.