dijous, 6 d’agost del 2009

EL PLA FEIL AL BARRI DE LA SALUT






El barri per excel·lència de la nostra ciutat, no envà anys enrere, en els temps de la dictadura, tothom el coneixia com “El Barrio”, el Pla Zapatero fa millores en tres carrers, en dos projectes diferenciats, el primer, els carrers d’Autonomia i Miquel del Prat, adjudicat a l’empresa Romero Gamero S.A. amb seu al Prat de Llobregat, que amb un pressupost de 775.000 € amplia les voreres, renova el paviment de la calçada, l’enllumenat i el clavegueram, a més a més de plantar arbrat i posar-hi mobiliari urbà. En el tram final del carrer Miquel del Prat, entre Richard Strauss i Orió, es transforma en una escala que salva un considerable desnivell, (de fet és converteix en un carrer vertical, potser l’únic del mon), hi ha previst, substituir les baranes, millorar l’enllumenat i plantar arbrat, en alguns replans amb espai suficient. El segon projecte fa referència al carrer Hipólito Lazaro i ha estat adjudicat a l’empresa Edifica i Construcciones Civiles S.A. de Barcelona, que amb un pressupost de 736.000 €, renova les voreres, el paviment, el mobiliari urbà, la xarxa de clavegueram, i l’enllumenat públic a més a més de plantar arbres.



CARRER AUTONOMIA



El carrer Autonomia, porta aquest nom des que el 27 d’abril de 19
79 el plenari de l’ajuntament va acordar posar aquest nom al carrer que des de l’any 1951, quan l’ajuntament va voler reconèixer la seva existència desprès que tota la zona s’hagués edificat a la brava, o sigui sense cap mena de planificació urbanística, havia
decidit homenatjar, el General Queipo de Llano, un dels que conjuntament amb Franco s’havien revoltat contra el govern democràtic de la II República l’any 1936. La comissió del nomenclàtor, del primer ajuntament democràtic, va posar el nom d’Autonomia a aquest carrer, en consideració a l’estatut d’
autonomia de 1932, doncs el que preveia la nova Constitució espanyola, no es va aprovar fins a l’octubre d’aquell mateix any 1979.

Val a dir que inicialment tot aquest carrer, com la majoria dels
de aquesta zona, totes les seves cases eren d’autoconstrucció, moltes d’elles construïdes en una sola nit, amb la col·laboració de tot el veïnat per evitar que la brigada municipal l’endemà les tirés a terra, seguint el pacte no escrit que si la casa tenia teulada, quan la guàrdia municipal la descobria, tot i haver estat feta sense llicència, no l’ensorraven.


CARRER MIQUEL DEL PRAT


Anselm Riu, va ser un promotor immobiliari, que a la dècada dels anys vint del passat segle XX, comprà tots els terrenys que Dídac de Moixò, Marquès de Sant Mori, posseïa al terme municipal de Badalona, en el que avui és el barri de la Salut. Anselm Riu, va planificar tota una urbanització de la zona i fins i tot va dissenyar els carrers, als qui va posar el nom dels seus col·laboradors, com va ser el cas de Miquel Prats, a qui aquest carrer rendeix homenatge, tot i que el cognom Prats, s’ha canviat per el del Prat, sempre ha mantingut el nom, tot i que l’any 1931 desprès de proclamar la II República se li volgué posar el nom d’Albaicin, però la idea no va arribar a quallar. No cal dir que en temps de la dictadura franquista el nom va ser convenientment castellanitzat i al carrer se li digué Miguel Prat
La urbanització projectada per Anselm Riu pretenia ser de segones residencies, un lloc per anar a fer Salut, i d’aquí sembla que ve el nom del barri. Les coses però es van girar, quan una primera onada migratòria a la segona meitat de la dècada dels anys vint atreta per les obres del metro i de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, va atraure una ingent quantitat de mà d’obra. Més endavant desprès de la guerra civil, durant els anys 50 i 60, la descontrolada onada migratòria, va acabar de tirar a terra el plans del Sr. Riu.


CARRER HIPÒLIT LÀZARO
Aquest carrer, també formava part del projecte d’urbanització d’Anselm Riu que hem parlat abans i el nom se li posà per acord de la Comissió Municipal Permanent de data 26 de gener de 1925, com homenatge al gran tenor espanyol que en aquells moments estava en el punt més àlgid de la seva carrera. El seu traçat paral·lel a Calderón de la Barca, ressegueix tota la zona, antigament coneguda com “El Hoyo”, on s’hi van edificar el Grup d’habitatges Verge de la Salut i és també un dels carrers que comuniquen la part alta del barri amb la part més baixa. Una novel·la de l’autor Badaloní Francesc Serrano, que porta per títol Arriba de la Cuesta, està ambientada en aquesta zona i de fet dóna una imatge molt real dels temps durs, quan el barri és configurava.
Les obres d’aquest carrer, queden complementades per la construcció d’un nou aparcament a la part més alta del Grup Verge de la Salut que vindrà a lleujar els greus problemes de mobilitat que pateix tota aquesta zona.