AUSIÀS MARC, CANIGÓ, LLEFIÀ, I TORRENT D'EN VALLS

De muntanya cap a mar, entre l’autopista i el carrer AlfonsXIII, excepte el tros del carrer Llefià, que uneix els altres horisontalment, són els carrers del Barri del Raval badaloní que conjuntament amb el de Baldomer Solà, i Cervantes son objecte d’arranjament dins del programa FEIL.

Amb un pressupost de 2.427.000 €, l’empresa PROINOSA, Promociones e Ingeniería S.A., el proper mes de novembre, lliurarà a la ciutat, els esmentats carrers amb unes voreres ampliades i un paviment completament renovat, havent proporcionat feina entre 12 i 25 persones, durant tot el procés

Es tracta d’unes obres molt i molt necessàries, doncs l’estat de degradació de les estretíssimes voreres d’aquests carrers, es podien considerar del tot impracticables.
Com podeu intuir en les imatges que acompanyen aquest article, les obres ens permetran als vianants tenir espai suficient per circular amb comoditat, no només els que ho fem posant un peu al davant de l’altre de manera alternativa, si no tots aquells que per alguna circumstància necessiten de cadira de rodes o altres enginys, que trobaran uns passos de vianants dotats de guals que els faran totalment accessibles.

AUSIÀS MARC

El nom d’aquest carrer va ser posat per acord del plenari municipal de data 2 de juliol de 1917, i pretén retre homenatge a l’il·lustre poeta que es creu va néixer a la ciutat de Valencia, tot i que d’altres diuen a Gandia, l’any 1397, fill del Poeta i noble Pere Marc que li llegà a la seva mort, el lloc de Beniarjó, les Alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia. Va participar a les campanyes de Córsega i Cerdenya, a més a més dels setges de Calvi i Bonifazio, l’any 1420; quatre anys més tard, figura com a element destacat a la campanya de Gerba, al nord d’Àfrica, en agraïment a la seva ajuda, en aquestes campanyes, el Rei Alfons el Magnànim, li amplià els privilegis sobre els dominis abans esmentats. L’any 1425, es nomenat falconer del Rei a la ciutat de Valencia, i comença a portar un vida en certa manera dissipada, doncs consta que aquell mateix any, la reina Maria de Castella, dona ordre a l’alcalde de Valencia que fes retornar a casa seva un noi de dotze anys que se’n havia anat amb ell i estava “en via de perdició” . També l’any 1427 hagué de fer front a una requeriment judicial fet per la mare d’Elionor, filla de Roderic Alfonso de Gandia i que acabà amb el sobreseïment de la causa.

L’any 1433 va ser investit Duc de Gandia el rei Joan III de Navarra, que retallà alguna de les prerrogatives que li havien estat concedides, qüestió que originà conflictes entre Ausiàs Marc i l’esmenta’t rei de Navarra.

L’any 1437, es casa amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, l’autor del Tirant lo Blanc, però Isabel, moria dos anys més tard, el 1439 deixant-lo hereu universal de tots els seus bens que no eren pocs. L’any 1943 contrau noves núpcies amb Joana Escorna amb qui visqué onze anys a la ciutat de Valencia, i que en morí també el feu hereu universal. Ni amb una ni amb altre dona tingué descendència, encara que si cinc fills bastards, fruïts dels amors il·lícits. Poc abans de morir, l’any 1459 hagué de fer front a un litigi amb un d’aquests fills bastard, Galceran de Vilanova.

La seva obra literària es compon de 128 poemes (uns 10 000 versos), conservats en 13 manuscrits de cap a la fi del s XV i de la primera meitat del XVI i en cinc edicions antigues, aparegudes entre els anys 1539 i 1560. La primera edició, gairebé completa (122 obres), és la de Barcelona del 1543. Hi ha també diverses traduccions castellanes antigues, com la del valencià Baltasar de Romaní (València, 1539), que consta de 39 obres acarades amb el text original, i la del portuguès Jorge de Montemayor, amb 97 obres, la primera edició de les quals aparegué a València el 1560. El tema principal és sempre l’amor, com no podia ser d’una altre manera.

CANIGÓ

El nom d’aquest carrer fou posat per acord del Ple Municipal de data 8 de març de 1927, per substituir el prosaic nom de Carrer 2 de la Urbanització Solà, amb que rea conegut des de l’any 1925. No sabem si amb el canvi es pretenia fer menció d’una de les muntanyes símbol de Catalunya, o al poema del mateix nom de Jacint Verdaguer.

TORRENT D’EN VALLS

Continuació del Carrer Canigó, porta aquest nom pel fet que forma part de l’antic traçat d’un torrent, conegut també com el Rierot, que naixia sota l’actual barri de Lloreda i prosseguia per l’actual carrer de Maria Auxiliadora, fins a desembocar al mar. El nom de Valls el va agafar d’una antiga masia, Can Valls, que estava situada, a tocar del torrent, a la confluència a l’antic camí que menava fins a la zona de Llefià.

LLEFIÀ

Amb la denominació Llefià, des d’antic, es coneixia una amplia zona del terme municipal de Badalona, que anava des de la Riera d’en Jornet, (Actuals Sant Ignasi de Loiola i Rambla de Sant Joan), fins al Riu Besos, Quan la trama urbana va començar a créixer durant el Segle XX, la zona es dividí en diversos barris, tres dels quals encara conserven la denominació Llefià. L’any 1965 es va començar anomenar d’aquesta manera el carrer, pel fet que el seu traçat seguia l’antic camí que des de Badalona menava a la zona de Llefià.

CONCLUSIÓ
Hem de reconèixer, i així em consta que ho estan fent els veïns del barri, que suporten estoicament les molèsties que les obres ocasionen, que el barri del Raval en sortirà molt i molt beneficiat, no només des del punt de vista de la mobilitat dels que ens desplacem a peu, si no també per l’activitat comercial, provocant una revalorització general de tot el barri, situació molt engrescadora en aquests temps de crisi econòmica.