dijous, 30 de juliol del 2009

CARRERS CERVANTES, GRAL. WEYLER I PLAÇA OVIDI MOTLLOR


El Barri del Progrés de Badalona, que sorgí a conseqüència de la industrialització de la nostra ciutat, a la segona meitat del segle XIX, està immergit en una profunda remodelació, com a conseqüència directe del canvi en la orientació econòmica de la ciutat, amb la superació de l’etapa industrial al emprendre una nova direcció cap a una ciutat de serveis.



Per aquest motiu, els terrenys, fins ara ocupats per velles, obsoletes i contaminants indústries, passen a convertir-se, en noves edificacions, d’habitatges i equipaments, nous carrers i noves places, en fi un espai públic, totalment adaptat a les modernes concepcions urbanístiques de la ciutat, amb els contenidors de brossa soterrats, voreres amples, i totalment accessibles.
No hem d’oblidar però, que en el barri del Progrés, de sempre la indústria havia conviscut amb la residencia, i per aquest motiu existia el perill, com ha succeït en d’altres espais, que al costat de nous carrers i noves places, s’hi trobessin uns altres carrers i places, vells i totalment obsolets pel que fa a la nova manera d’entendre la mobilitat a les ciutats.


És així doncs que ens hem de felicitar per l’encert del nostre consistori, aprofitar recursos econòmics del Pla FEIL, per adaptar dos dels carrer més importants del barri, com són els de Cervantes i General Weyler a la modernitat.


Les obres a aquests carrers han estat adjudicades a l’empresa: Vias i Construcciones S.A. i ho fa amb un pressupost de 2.430.000 €.


CERVANTES:

El carrer Cervantes, es remodela en la totalitat del seu traçat, o sigui des del carrer Llefià, fins al carrer Indústria i les obres suposaran l’ampliació de les voreres, la renovació del paviment, l’enllumenat públic i el mobiliari urbà, així com la plantació d’arbrat.. En les fotografies que adjuntem podeu veure el canvi que s’operarà en aquesta important via, on passarem d’unes estretíssimes voreres a unes amb amplitud suficient per permetre el pas dels vianants d’una manera còmode.


Sobre el nom del carer, (no patiu, que no penso pas explicar-vos la biografia del novel·lista espanyol autor del Quixot), nomes us diré que va ser posat per acord del ple municipal del sis d’octubre de 1892, quan Badalona encara no tenia el títol de ciutat, tot i que ja havia expressat a la reina regent Maria Cristina de Habsburg, el desig de tenir-lo. i al govern de l’ajuntament s’alternaven, com al govern de l’estat, els partits liberals i conservador, en unes eleccions bianuals, sempre sota sospita de tupinada, on la compra de vots estava a l’ordre del dia. Quan es va posar el nom al carrer ocupava l’alcaldia, el Sr. Enric Llobateras Prat del partit conservador.



GENERAL WEYLER


Les obres a aquest carrer no es fan en tota la seva longitud, si no en un dels trams més degradats, el comprès entre els carrer Indústria i Guifrè, i consisteixen amb l’ampliació de voreres, renovació del paviment, enllumenat, mobiliari urbà i implantació d’arbrat, a més a més de la renovació total del clavegueram, que estava molt malmès.
La reforma està molt més avançades i ens permeten fer-nos una idea prou clara de com quedarà al final com podeu comprovar amb la fotografia.



Sobre el nom us haig de dir que fou posat per primera vegada, per acord del ple municipal, del tres de març de 1896, i segons diu l’acta de l’esmenta’t ple, es feu en correspondència al “Cariño” que el general professava a la nostra població; afecte que sembla havia demostrat dos anys abans quan en qualitat de capità general de Catalunya visità la nostra població per la Festa Major.



Valerià Weyler i Nicolau havia nascut l’any 1838 a Palma de Mallorca i el 1862 fou nomenat comandant diplomat d’Estat Major. I enviat a Cuba i Santo Domingo, per sufocar la rebel·lió independentista d’aquests colònies espanyoles. Tornà a la Península Ibèrica i se’l destinà a combatre als carlins durant la tercera guerra , on destacà en una acció a Bocairent i en diversos punts del principat de Catalunya.

Molt amic del general Prim, va ser nomenat Capità General de Catalunya en diverses ocasions, una d’elles la de 1893 a 1896 a la que ens hem referit abans i que motivà la seva primera visita a Badalona. El 1896, el govern que presidia Cànovas del Castillo li encomanà la direcció de l’exèrcit colonial, així com ser nomenat governador general de Cuba. A la illa caribenya, inicià una fortíssima repressió, contra els elements rebels, que lluitaven per la independència de l’illa, implantant per primera vegada a la història els camps de concentració, qüestió que li reportà les crítiques dels principals països de la comunitat internacional, com els Estats Units i la Gran Bretanya. Tot i l’aplicació d’aquests mètodes i que li van ser posats a la seva disposició un exercit de més de dos-cents mil homes, el més gran de la història colonial espanyola, fracassà rotundament i el 1897 va ser cessat.

De retorn a Espanya, va ser nomenat ministre de l’exèrcit, entre els anys 1901-1902, 1905 i 1906-1907, poc desprès de la Setmana Tràgica fou nomenat altre vegada Capità General de Catalunya entre els anys 1909 i 1914 i el 1910, torna a visitar la nostra ciutat.


Durant el període de la guerra civil, en concret l’any 1937, el nom del carrer fou canviat per el de Francesc Ascaso, però el 14 de febrer de 1939, la nova administració franquista li restituí el nom. Darrerament, alguns intel·lectuals badalonins, proposaren canviar el nom d’aquest carrer, doncs els semblava poc apropiat, rendir homenatge a l’inventor dels camps de concentració, i a una persona que durant tota la seva vida, no va demostrar pas massa tarannà democràtic com si diguéssim, però una oposició veïnal ferotge, tirà per terra la proposta; campanya on algú fins i tot deia que disposava d’escriptures del segle XVIII, on el carrer ja es deia General Weyler, qüestió aquesta que de ser certa hauria, posat a Badalona en el llibre Guinnes dels rècords, per haver posat el nom d’una persona a un carrer, abans que aquesta persona hagués nascut.

PLAÇA OVIDI MOTLLOR

Es tracta d’un nou espai públic, entre els carrers de General Weyler i Garriga, una mica pel damunt del carrer Indústria que fins fa poc temps, era ocupat per una antic i ruïnós edifici del que havia estat una fàbrica de vidre, anomenada Mercedes, que tenia la seva porta principal al carrer Indústria. A una part de l’espai d’aquesta fàbrica si està construint, un Centre d’Assistència Primària de la Seguretat Social, reivindicat durant molt de temps pels veïns del barri del progrés i a l’altre banda un bloc d’habitatges, quedant en mig un espai públic, que ha estat batejat amb el nom del cantat d’Alcoi, on es pavimenta, s’instal·la enllumenat i s’hi posa mobiliari urbà.


El nom va ser posat l’any 2005, com a reconeixement de la dedicació del cantant i actor a la causa de la cultura catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada