dijous, 16 de juliol del 2009

BALDOMER SOLÀ POTES ENLAIRE


No em refereixo a l’eximi metge i escriptor badaloní, si no al carrer que porta el seu nom i que per obra i gracia del Pla Zapatero, avui es troba tal i com assenyala el títol d’aquest article i poden veure en les fotografies que acompanyem.









Que s'hi fa
L’empresa Fomento de Construcciones y Contratas, és l’adjudicatària i amb un pressupost de 3.125.000 €, en el termini de vuit mesos a comptar des del 20 d’abril, renovarà el clavegueram, la pavimentació, l’enllumenat i el mobiliari urbà; instal•larà contenidors de brossa soterrats i ampliarà les voreres dels 3 metres actuals als 4 metres, mantenint, tot i que una mica més estrets, els dos carrils per la circulació de vehicles i el que és més important de tot, aquesta obra significa donar feina entre 16 i 30 persones.





El Nom del Carrer

Cal reconèixer que és una bona rentada de cara a aquest carrer un dels més transitats de la nostra ciutat, i que rendeix homenatge al més que il•lustre Senyor, Baldomero Solà i Seriol, que va néixer el dia 7 de febrer de 1885 en una casa situada al número 35 del carrer de Mar, on avui una placa de marbre col•locada a la façana a l’alçada del primer pis ens ho recorda, fill de Nicolau Solà i Sayol i de Josepa Seriol i Escolà, ambdós nascuts a Badalona. Als disset anys, obté el títol de batxiller i als 20 el de doctor en ciències exactes; en aquella data i fins a l’any 1903 treballa a l’escola dels seus germans grans, en Josep titulat com a mestre superior i en Jaume doctor en Filosofia i Lletres, i sacerdot. El seu pas pel magisteri fou extraordinàriament brillant com ho reconeix uns dels seus deixebles que uns anys més tard escrivia:
“...Sempre recordaré l’efecte que ens nostres esperits jovenívols produïa aquella majestuosa figura amb son ample front de pensador, amb aquells accionats d’una vivesa a voltes inesperada, amb aquella vehemència que creixia per moments a l’esforçar-se a fer-nos comprendre certes subtileses i complicacions algebraiques i geomètriques que en nostre curta edat es feien interminables i misterioses. Quedàvem astorats tots nosaltres quan ell amb una claredat senzilla ens desenrotllava aquelles equacions i teoremes que en aquells moments ja ens semblaven la cosa més senzilla del món. És que el Doctor Solà no era cap improvisat i els seus coneixements en matèria de ciències eren d’una solidesa i claredat que li haurien permès arribar on s’hagués proposat...”
Ara bé la seva veritable vocació sempre fou la medicina, carrera que va cursar brillantment, obtenint la graduació amb la nota més alta, i exercí amb notable èxit, circumstància que li proporcionà un gran prestigi entre els seus conciutadans.
L’any 1888 es casa amb la senyora Encarnació Escofet Cairó, i fruït d’aquest amor va ser el naixement d’onze fills. Catòlic practicant, va contribuir a fundar i presidir les Conferencies de Sant Vicens de Paul, a la nostra ciutat l’any 1907. Fou també membre de la Junta de construcció del temple de Sant Josep. També va ser Vicepresident des de la seva fundació de la Setmana Devota de la Verge del Carme, l’escapulari de la qual portava sempre. S’explica que en els dies d’angoixa del juliol de 1909 que coneixem com la Setmana Tràgica, es va interposar,fent una arenga,a un escamot de revoltats que pretenia calar foc al convent dels Carmelites del carrer Sant Miquel, qüestió que va permetre a la comunitat de frares fer-se escàpol per la part del darrera i refugiar-se en cases de veïns amics, salvant la vida. Durant uns quants anys, va ser Ministre del Terç de l’Ordre Franciscà.
A més a més de tota aquesta intensa activitat, encara li quedava temps lliure per practicar la seva afició per excel•lència, els escac, Essent un dels grans impulsors d’aquest joc a Badalona.
Així mateix també, l’any 1897, contribueix a crear el Círcol Catòlic i n’ostenta la primera presidència, donant un impuls enorme a l’entitat, sobre tot en l’apartat de lletres i arts, fundant la Revista Aubada, que fou el butlletí per excel•lència d’aquesta entitat.
Per si tot això fos poc, a estones lliures, cultivava l’art literari de la poesia, principalment en temes de caràcter religiós i d’enaltiment de la ciutat de Badalona com la que porta per títol: A Badalona i en la seva primera estrofa diu

Perla xamosa de la mar llatina
joia preada d’una costa bella
símbol esplèndid de grandesa i glòria
Betulo antiga

La nit de Nadal de 1922, a l’edat de 67 anys, desprès d’una curta però cruel malaltia, Baldomero Solà, moria a la seva casa del carrer de Mar,nº72. L’acte del sepeli fou molt concorregut, i els socis del Circol Catòlic, portaren el taüt sobre les espatlles, fins que fou dipositat en un nínxol del cementiri vell.
L’any següent, el 1923, en concret el dia 4 de febrer, El Circol Catòlic li dedicà un sentit homenatge, en el que prengueren part, totes les autoritats civils i religioses de la ciutat així com distingits literats d’arreu de Catalunya i distingides personalitats del país. El dia 21 d’aquell mateix mes, l’ajuntament en sessió plenària acordava posar el seu nom a aquest carrer que s’acabava d’obrir i que avui tenim potes enlaire. No us sembla que ja li convenia una renta de cara a aquest carrer que porta el nom de tant il•lustre personatge?

Els vianants enguany, el més de desembre podrem gaudir doncs d’un nou i flamant carrer, que ens serà d’especial utilitat per desplaçar-nos amb comoditat del Centre fins al Gorg, i que de segur contribuirà a donar la raó al poeta Baldomero Solà i Seriol quan deia:



Ets escaient i encisera i bella
i ets industriosa i ets genial i forta
i ets pensadora i ets gentil i honrada
pràctica i digna

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada